Història
Jane Maas, la inspiració de Peggy Olson
Si parlem de David Ogilvy o Lluís Bassat, tothom, en major o menor mesura, té una idea de qui Entre màquines d’escriure, whiskys i reunions amb clients succeeix l’agència Sterling Cooper, de la sèrie de televisió Madmen, ambientada en el món publicitari dels anys 60.
Els directius d’Sterling Cooper són el Donald Draper, Roger Sterling, Salvatore Romano i Lane Pryce, seguit d’executius també amb nom masculí. A on treballen les dones de l’agència? Doncs o bé com a secretàries, o bé, com a telefonistes, essent la Joan Holloway i la Peggy Olson els personatges femenins rellevants. És una sèrie del gènere dramàtic que pretén relatar una realitat de l’època, que potser no completament, però sí que en gran part segueix d’actualitat.
I és que a la sèrie els homes sempre ocupaven llocs d’executius o directius, però les dones mai tenien aquest privilegi. A no ser és clar, que les dones s’esforcessin molt més a demostrar la seva valia i per fi es “guanyessin” un lloc d’aquells reservats pels homes.
Aquest és el cas de la Peggy Olson, que va passar de fer feina de secretària a ser la primera executiva dona de l’agència, no sense trobar-se dificultats pel seu gènere. La realitat és que aquest personatge, però, va estar inspirat en la Jane Maas, publicitària important en la nostra història. La Jane, en un principi, volia treballar com a actriu, tanmateix per circumstàncies va aconseguir feina de guionista de televisió. Amb l’experiència que va acumular va crear un portfoli i es va presentar en l’agència Ogilvy & Mather, en la qual treballaria com a redactora copy durant 12 anys. Finalment, ascendiria a directora creativa (la primera dona directiva de l’agència).
L’any 2012 va escriure Mad Women: l’altra cara de la vida a Madison Avenue, una novel·la on narra les vivències en la indústria publicitària dels anys 60. En ella explica l’escletxa que existia en relació amb els baixos sous que guanyaven les dones, el masclisme que patia quan clients o companys la confonien amb una secretària, i com només li assignaven comptes de marques dirigides a mestresses de casa, ja que les publicitàries tenien prohibit fer anuncis sobre alcohol (“només els homes beuen per lligar amb dones”), automòbils (“les dones no saben conduir”) o finances (“els homes porten els diners a casa”). Amb esforç i perseverança (més de la que caldria esperar d’un home de l’època) va finalment formar part d’una campanya per American Express, i no només això, sinó que també va ser creadora de l’exitosa campanya I love New York, ja com a directora creativa de l’agència Wells, Rich, Greene, curiosament, també fundada per una altra dona: la Mary Wells.
Així és com la vida d’una publicitària que aspirava a ser actriu va inspirar el personatge de la Peggy a la sèrie Madmen: una dona decidida, valenta i amb molta voluntat de triomfar.
imatge de portada cortesia adlatina.com
